Historia
Jitsu, "l'art o la tècnica suau o de la suavitat", és un mètode de lluita que fa ús d'alguna o cap arma i empra retencions, agarris i llancis per a dominar a un rival. El reflex d'aquestes tècniques és el concepte de Ju, ideograma xinès comunment interpretat com "suau", en el sentit de cedir en la direcció de l'atac d'un rival mentre intenta controlar-lo. Aquest concepte es coneix com "Ju. yoku go o sei suru": "El suau conquereix al dur".
Els mètodes de combat coneguts com Jitsu tenen al voltant de 2000 anys, esmentats ja en la mitologia japonesa. Els seus principis poden remuntar-se al turbulent període comprès entre els segles VIII i XVI, que es van succeir gairebé constants guerres civils on les armes, armadures, tàctiques i sistemes de lluita es van desenvolupar i van perfeccionar en els camps de batalles. El seu naixement probablement va coincidir amb els orígens del samurai.
L'exèrcit en aquest moment consistia de soldats a peu armats amb llances. Els fills menors dels funcionaris de classe alta eren reclutats i ensinistrats en arquería, esgrima i combat sense armes. Els samurais estaven sota el comandament del Shogun, que va dominar la vida política de Japó des de finals del segle XII fins a mitjans del segle XIX.
El samurai va desenvolupar un estil de combat mortalment eficaç que depenia de l'espasa com arma primària en la batalla, però en les escoles de Kenjitsu se'ls hi ensinistrava en el maneig de diverses armes, així com en tècniques sense armes; degut al fet que els guerrers portaven armadures no utilitzaven salts ni puntades.